Avui… Avui us escric les últimes paraules des de l’Índia. El dia 2 se m’acaba aquesta meravellosa i única experiència que he tingut l’oportunitat de viure. La veritat és que només tinc paraules d’agraïment a totes les persones que m’he trobat durant aquest temps. Començant pels professors i entrenadors amb els qui he treballat com amb el jefe, sisters i encarregats de les escoles, seguint amb els meus companys, amics i amigues que he fet I acabant per tots els nens i nenes que t’entreguen tot el que tenen i més.
Ha estat un temps molt maco que he gaudit i après de tot i de tothom. Els nens i les nenes, les persones que et trobes pel carrer.... I com va dir una dia una amiga, què té l’Índia? Té algo especial, té alguna cosa que et fa sentir i no saps ben bé què és. La gent, els colors, els sorolls, les olors, els valors de la gent, un simple Namaste amb un somriure o un “photo photo” quan vas pel carrer... fan d’aquest país un indret especial. Vas pel carrer mentre en unes dècimes de segon et passen pel costat una moto, un rickshaw, una bici, un bus, un cotxe, un camió, un gos, una persona i fins i tot un porquet. Tanques els ulls i et veus dins un món desordenat i caòtic però que a l’hora són endreçats i ordenats.
Només amb aquestes breus línies em vull despedir de tots i de tothom amb qui he compartit aquesta experiència.
Ara me’n vaig dues setmanes al Nepal. A gaudir i disfrutar durant 15 dies. Unes vacancetes per assentar el cap i ser conscient de tot el què m’ha passat i he viscut durant aquests 5 mesos. Us seguiré escrivint però recordeu que res en aquesta vida és millor que el “somriure d’un nen”.
Una abraçada i un per tothom...
Ens veiem ben aviat per la Dolça Catalunya!
Aritz
Quina experiència!Tenim moltes ganes de veure't però estem feliços de que hagis tingut aquesta vivència tan meravellosa. Felicitats per tot el que has donat i sobre tot per tot el que has rebut. T'estimem. fins moltttttttttttt aviat
ResponElimina