Tot comença un 3 de desembre de 2011. L’Índia
s’acaba… però no per sempre… i encara que típic, és real… No és un adéu sinó un
fins aviat.
Avui… després d’un intens dia… intens en tots els
sentits de la paraula (sentiments, emocions, anècdotes…) avui em despedeixo. Em
despedeixo de la gent, del país, la cultura i la vida Índia. Per sempre més en
la memoria.
Després de diversos avions i aventures, per fi
arrivem a KATHMANDU. Jo i la meva Susi. Junts en un estupendo viatge. Primera imatge: aeroport de maons. Diferent.
Sortim. Agafem un taxi dirección l’hotel.
Nepal… no us puc explicar tot el viatge però sí
que intentaré fer-vos 5 cèntims de tot i explicar les sensacions i vivènvies
que he pogut viure al llarg d’aquests 20 dies per aquest fabulós país.
L’aventura comença amb uns quantes dies per la
capital del país. Kathmandu. Gent a munt i avall, homes carregats amb caixes
enormes sobre l’esquena. Moviment, vida al carrer, botigues i més botigues pels
turistes que visiten la zona. Ells sempre amb un somriure i divertits intenten
vendret tot el que poden. Tu regateges fins que ja no et deixen més i després
decideixes si comprar o no… Botigues de muntanya…una al costat de l’altre i més
i més… Restaurants de totes les característiques. Bons. Plaça Durbar amb
paradetes… Temples i més temples. A cada cantonada trobes un temple. Edificis
baixos… bicis pel carrer… gent, bullici… Vida.
 |
| Durbar Square |
 |
| Alucinant |
 |
| Temples... |
 |
| Vida |
El viatge s’escapa de la ciutat i es dirigeix cap
a POKHARA (800m d’alçada). 200 km en bus durant 7 hores. Camí entretingut gràcies a la companyia, la música i els paisatges. Arribem. 50 persones ens esperem amb els seus
cartells dels hotels. A 20m de distància. No es mouen. Ells es queden allà i no
t’agobien. Si vols t’hi acostes, si no no.
Al taxi direcció a un hostal. 500 rúpies la nit.
Passem uns dies en questa ciutat. Una ciutat
preparada pel turisme. Bars, hotels, activitats… Però en aquesta época de l’any
hi ha poca gent i s’està molt a gust. Trekking? Treking. ANNAPURNA BASE CAMP.
Decidim no agafar guia ni portejador. A l’aventura. Canvio el bitllet d’avió i
l’allargo 5 dies. Comença el trekking. Carregats amb motxilles a l’espatlla
comencem a caminar…
…Genial. Al cap de 5 dies arribem a l’Annapurna
Base Camp. Ha estat un camí meravellós…sortides de sol…postes de sol…
kilometres i kilometres xerrant, kilometres i kilometres en silenci… fred i calor…
pujades i baixades… travessàvem el riu i tornàvem a pujar i tornàvem a baixar
per després tornar a munt. Paisatges de tot tipus, começant més àrid, passant per selva i muntanya…
Poblets formats per 4 hostalets… Gent
molt amable…simpatiquíssima… gent que et creues pel camí i el primer que fas és
preguntar quan queda… Portejadors amb motxilles que pesen kilos i kilos…
portejadors que pugen bombones de butà… Jo quedo alucinat. No entenc com poden
pujar aquell pes… És alucinant.
Coneixem un home a mig camí. Ell porta guia I portejador. Divertit. Ens anem
creuant dia a dia i comentem la jugada. Ens comencem a fer amics. Coincidim en
les mateixes etapes i hotels. Ens ho passem bé.
A una etapa d’arribar al cim… Fa fred, neva, forats a les parets…
però ja ho tenim. A una etapa de
distància…. Una de les muntanyes més GRANS… ens tots els sentits…
Finalment… arribem un matí excepcional. Sol, sol i
sol. La immensitat de les muntanyes et fa sentir minuscul… et fa sentir com si
no fossis res en aquest món… el sol reflexa la neu… El silenci t’invaeix el cor
i l’alegria esclata. Allà enmig, perdut, en un món on poques coses importen… on
importen les més importants. A 4140m queden davant teus els 8100, els 7900…
La baixada comença amb l’alegria d’haver
aconseguit l’objectiu. Baixada divertida amb gel i neu. Sort que el sol segueix
brillant sobre el cap. Enrere deixem les
grans crestes i pics de les muntanyes i ens dirigim avall. A una jornada d’arribar a la civilització ens
aturem en unes aigües termals naturals. Ens ho mereixem. Al costat del riu…
unes aigües calentes.
Finalment s’acaba el treking. Un record per sempre
més… poblets, nens i nenes jugant… sopant a la llum de les espelmes perquè no
hi ha llum… Nens a l’escola…una escola on fan classe a l’aire lliure, una
escola on el professor explica des d’una cadira i els nens estirats al terra
escolten amb les llibretes obertes i el boli a la mà… Sense paraules… kms i kms
d’esglaons… Mil, dos mil, tres mil, quatre mil… a munt i avall…
 |
| Portejador de motxilles |
 |
| Una nena ben carregada |
 |
| 4252 escales |
 |
| Vistes a l'Annapurna |
 |
| Annapurna South |
 |
| Escola nepalí |
 |
| Típics ponts... |
 |
| Nenes pujant mil escales per anar a l'escola... |
 |
| Típic poblet de camí a l'Annapurna |
 |
| A una etapa del cim... |
 |
| Per mi... Annapurna Base Camp |
 |
| Un gran pont nepalí... |
 |
| Una escola... |
 |
| Prats... |
 |
| Vistes des de l'escola... |
 |
| Nens preciosos |
Arrivats de nou a la ciutat. Decidim uns dies de
relax. Abans però ens trobem amb l’amic que hem fet durant l’excursió i fem un
sopar de despedida. Molt maco.
Seguits per l’adrenalina de l’aventura decidim
tirar-nos en parapent… una experiència recomanable… Divertit quan comencen a
fer piruetes… ara sí que puja l’adrenalinda.
El viatge s’acaba… El Nepal s’acaba… un nou indret
descobert en aquest preciós món… una nova aventura s’acaba… un lloc especial…on
molts de vosaltres no heu de perdre l’oportunitat d’anar-hi.
Els paisatges… la gent… la manera de fer… la
manera de viure… el sentit de la vida… la religió… els costums… tot forma part
d’aquest país tan especial.
Endarrera queden 20 dies del nostre pas per aquest
món i aquesta vida on mai hem de deixar de viure… i viure lliures … LLIURES…
